Nova incorporació a la col·lecció del Museu: Castellet de manteniment de catenària

17 febr.

L’electricitat, com una forma d’energia innovadora, va constituir un exemple modèlic durant el segle XIX si parlem de les relacions que sempre han existit entre ciència i tecnologia. Versión en castellano

En el moment que Faraday inventa la dinamo, el 1831, el ferrocarril havia fet un recorregut curt recolzant-se en la revolució de la màquina de vapor i conquistant espais urbans, industrials i rurals. A mesura que aquest sistema de transport es va anar expandint es va veure que la tracció vapor tenia certes limitacions significatives de tipus tecnològic, de seguretat i econòmic.

Tot i que es van anar desenvolupant certes innovacions que van potenciar les seves capacitats i virtuts, la locomotora de vapor precisava d’un manteniment molt intensiu i costós i els problemes de fiabilitat eren molt freqüents. També la seva arribada a les ciutats va portar problemes associats amb la seguretat i la higiene. La tracció vapor a més, depenia d’una font d’energia com el carbó que no era universal ja que presentava problemes de distribució i de preu. Ja en el segle XIX molt països van començar a buscar altres fonts d’energia.

Aquest any se celebra el 125è aniversari de l’electrificació del ferrocarril a Espanya. L’1 de febrer de 1896 es posava en marxa per primera vegada un vehicle ferroviari, entre Bilbao i Santurce, utilitzant l’electricitat com a font d’energia. Aquest fet va suposar el principi d’un dels sistemes de transport més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient: la tracció elèctrica.

Els tramvies van ser el primer pas, una expressió de modernitat i progrés i un servei públic democratitzador que escurçava distàncies a un preu reduït. El 1911 es va inaugurar la primera electrificació ferroviària d’una via ampla entre Gergal i Santa Fe, a Almeria. Fins la Guerra Civil, els ferrocarril de via estreta van liderar la implantació de l’electrificació però no va ser fins el 1940 que es va iniciar el gran canvi, aconseguint que el 1946 la longitud final electrificada fos de 1.575 km augmentant progressivament fins els nostres dies.

Dins del marc de celebracions el passat dia 2 de febrer, ADIF va cedir al Museu un castellet de manteniment de catenària d’ample ibèric amb garita de guarda-fre, procedent de les instal·lacions ferroviàries de Ripoll (Girona).

És un vehicle remolcat que s’utilitzava per a la conservació i manteniment de la catenària. Construït sobre un bastidor amb 4 rodes massisses i topalls tipus Renfe, consta d’un cos format per una estructura de fusta i metall, amb una garita metàl·lica des de la qual s’accionava l’equipament elèctric que permetia la seva elevació.

Un cop restaurat i recuperat, el Museu l’exposarà a l’àrea d’infraestructura.

Una resposta per a “Nova incorporació a la col·lecció del Museu: Castellet de manteniment de catenària”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Nou castellet de manteniment de catenària al Museu del Ferrocarril de Vilanova – FCAF.CAT - febrer 18, 2021

    […] Per a més informació, consulteu el web del Museu. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: