Els ponts giratoris eren un dels elements més característics d’un dipòsit de tracció vapor a principis del segle XX. Servien per canviar l’orientació de les locomotores i també per col·locar-les a la via més adient, ja que totes les vies de la rotonda confluïen al pont, al mateix temps, connectava el dipòsit amb les vies generals de la línia.
Als inicis del ferrocarril eren mes petits que el que tenim al Museu però paulatinament, segons les locomotores augmentaven la seva grandària, va ser necessari fer construccions cada vegada mes grans. Quan fou construït, el pont giratori de Vilanova i la Geltrú, era suficient per a les locomotores del segle XIX i començament del XX. A partir de la dècada de 1930 van començar a fabricar-se locomotores de majors dimensions, la qual cosa causà greus problemes per a l’explotació a la majoria dels dipòsits ferroviaris i aquest tipus de pont giratori va quedar poc a poc en desús.
Amb els seus 23 metres de diàmetre es va construir a semblança del que ja hi havia a l’estació de Girona. El projecte és del 1913, quan el dipòsit i la línia eren gestionats per la Companyia M.Z.A. Va ser dissenyat, juntament amb la rotonda i, tot i que en principi eren mes petits, van aprovar la ampliació fins a la seva forma definitiva que és la que ja arribat fins avui.
Els ponts s’accionaven bé manualment amb palanques, bé mitjançant un motor elèctric des de la garita situada en un dels seus extrems. El nostre pertany als últims i el seu motor encara funciona. Els ponts consten d’un fossat amb un encofrat circular on s’assenta un eix central. Sobre aquesta peça reposa tota l’estructura del pont consistent en una armadura metàl•lica. L’eix té una tapa central amb grans turmells que s’utilitzen per a regular la seva alçada permitent així que l’estructura quedés al mateix nivell de les vies que l’envolten i alhora amb els rodaments circulars del carril perimetral del pont. El motor servia per a girar tota l’estructura en cercle, i col•locar-la a la via senyalada per fer la maniobra en qüestió.
Dintre d’aquest apartat d’infraestructura ferroviària, cal destacar la recent restauració, per part de la APPFI de Mora la Nova, d’un pont giratori que inicialment estava a l’estació de Granada. Els membres de l’associació es van encarregar del desmuntatge del pont en aquesta localitat, el seu trasllat i posterior muntatge a Mora la Nova, el qual a hores d’ara dona servei a les naus de l’esmentada associació. El laboriós procés va començar al 2008 i fins al 2010 no es va finalitzar amb un important desplegament de medis materials i humans per fer-ho possible. Va ser la primera vegada a Espanya que es realitza una obra de recuperació d’un pont giratori.
El Pont giratori del Museu encara esta operatiu, complint avui dia la mateixa tasca per a la que va ser construït i permetre que les nostres locomotores es puguin moure.
Malauradament no va corre la mateixa sort el pont giratori de La Pobla de Segur, el qual estaba en força bon estat
ostres poseu la 1004 a primera línia!
quan ho feu us deixo la E-1001 a escala 1:11 tres mesos al vostre museu si voleu…
Això d’anar movent les locomotores, apart del morbo crec que seria interessant de cara a fer fotos. Hi ha algunes tan amagades que no es poden fotografiar bé.